Els capítols del documental per poder veure’l d’una manera més flexible i còmoda
1. energia i mobilitat sostenible
Cada dia es consumeixen milions de barrils de petroli, així com immenses quantitats de gas, carbó i altres materials.
Els combustibles fòssils ens han permès créixer fins a cotes insospitades, però a un alt cost ecològic.
Estem arribant al pic de la seva producció. Una producció controlada per grans oligopolis.
I depenem d’aquests recursos per a pràcticament tot, cosa que ens fa tremendament vulnerables.
Per això, és essencial redissenyar el nostre model energètic, però, ¿ quin tipus de transició energètica?
El transport de mercaderies i persones suposa aproximadament el 20% del consum global d’energia i d’emissions de .
Un model centralitzat i basat en grans infraestructures, que connecta les grans urbs i aïlla el món rural.
Davant d’un futur d’escassetat energètica, repensar la mobilitat és clau.
2. Economies transformadores
El model econòmic capitalista, basat en el creixement sense límits, és a l’arrel de la crisi ecosocial actual. És un model injust i insostenible.
L’1% de la població acumula prop de 50% de la riquesa i les grans corporacions tenen més poder que països sencers.
Els impactes en les persones i el clima són evidents: guerres, crisis climàtica, fam…
Necessitem construir noves economies al servei de les persones i del planeta.
3. Sobirania alimentaria
El sistema agroalimentari industrial és un dels sectors més contaminants.
Provoca la destrucció d’ecosistemes i la pèrdua de la biodiversitat del planeta, i així l’expansió de malalties i pandèmies Som en la sisena gran extinció.
L’alimentació s’entén com una mercaderia i els seus preus es decideixen a les principals borses del món. Això provoca l’empobriment de la terra i dels camperols, així com l’increment de la fam al món.
4. Vida en comunitat
L’especulació i els alts preus fan que cada cop resulti més difícil accedir a un habitatge digne.
Vivim en espais individualitzats, aïllats dels altres. Alhora, el consum energètic del sector immobiliari és dels més elevats i és imprescindible reduir-lo.
És possible viure de manera més col·lectiva i sostenible?
5. transició ecosocial
Davant la situació de possible col·lapse la transició cap a un altre model és inevitable.
Tenim la gran responsabilitat de definir quin tipus de transició volem.
Una transició més centralitzada, promoguda des de les institucions en el marc del Green New Deal que es basen en la digitalització i el creixement verd i que té un gran impacte ecològic.
O una transició ecosocial a una escala més humana, justa i inclusiva basada en la relocalització de l’economia i la construcció de resiliència local.
Una transició que inclogui el cap, les mans i el cor.
6. Cultures regeneratives
Vivim en allò que es coneix com l’antropocè, època geològica en què la humanitat ha canviat el planeta i la història de la vida.
No n’hi ha prou amb fer les coses de manera sostenible, amb no fer més mal i sostenir el que hi ha.
Hem de curar la terra i els ecosistemes, les ciutats i comunitats, i fins i tot a nosaltres mateixos.
És necessari impulsar un procés regeneratiu a nivell natural, comunitari i personal, per crear un futur habitable i just per a tota la vida.
Si ho prefereixes, també pots veure el documental complet i seguit:
